En un món en crisi, tant en la salut com en la riquesa per la pandèmia per un costat i la pèrdua de valors i de compromís social per l’altre, en una etapa plena de pors i d’incerteses, redactem aquest pròleg, amb un col·lectiu de persones d’una societat sacsejada, que ha de reaccionar en especial cap als més vulnerables en Salut Mental (SM).

El Trastorn Mental (TM), tradicionalment era quelcom que passava al veí o al familiar d’un conegut, al tenir assegurat per l’OMS, que 1 de cada 4 persones, desenvoluparà un problema de SM, la societat està més oberta per començar a donar respostes.

Hem de superar el relat del drama i pensar amb persona afectada, com a un ser social, que necessita el seu rol per aconseguir el seu Benestar.

Sens dubte, la societat de la Informació, l’exigència, la pressió, la competitivitat, són mitjans agressius per a les persones més vulnerables.

Volem aprofitar l’avinentesa, per citar unes xifres, que ens poden ajudar a reaccionar sobre la Discapacitat (D) en general, la Salut Mental (SM) en particular i ei Malalt Mental (MM) en especial:

  • 450 milions de persones al món estan afectades per un TM.
  • Els TM, seran la principal discapacitat en el món en l’any 2030.
  • Una de cada 4 persones patiran un TM ai llarg de la seva vida.
  • Més d’un 1% de la població desenvoluparà un tipus d’esquizofrènia.
  • Un 50% dels TM, començant abans dels 15 anys i un 75% dels 18 anys.
  • EI suïcidi, és la segona causa de mort entre els 15 i 30 anys, fins a 1 milió de morts a l’any al món.

Segons l’OMS, un 10% de la població té algun tipus de problema en SM i un 25% el tindran en algun moment de la seva vida. Uns 25 milions de persones pateixen esquizofrènia al món.

A Espanya, més d’un 3% de la població adulta pateix un TM, superen el milió de persones, el seu cost social són 3500 milions d’euros i el TM és el cost més gran amb un 35% de la despesa total.

8 de cada 10 persones amb TM no tenen feina, estan a la cua de la desocupació en la Discapacitat.

A Catalunya, en plena ressaca post procés, les últimes dades recollides per l’IDESCAT Els Discapacitats són un total de 582,027 persones, dels que 113,886 són per MM i de cada 6 causes de Discapacitat 4 són per Trastorns Neuropsiquiàtrics.

En una època de definició històrica i de permanent transformació de la Salut Mental es va desenvolupar el «Model Comunitari en Salut Mental», per a potenciar no només els nivells primari i secundari sinó en especial el terciari, «A la Comunitat i amb la Comunitat» en una intervenció en «Rehabilitació Psicosocial Integral del Malalt Mental».

Segons Sòcrates: «El coneixement comença en el que ens sorprèn, l’únic veritable coneixement és saber que no sabem res».

En aquest moment neix ARAPDIS, per dur a terme una experiència pionera i avantguardista, des de fa trenta-un anys, en la seva constitució l’any 1989, onze anys després d’altres etapes de gestió d’altres entitats per part del seu fundador, que és quan es crea aquesta experiència completa integral, fins als actuals quaranta-dos anys de trajectòria professional.

Amb un model assistencial ampli ï complet amb diferents recursos integrats i coordinats de tipus: Psicosocial, Pluridisciplinari i Comunitari, per crear consciència de malaltia i necessitat de tractament, amb un «Model d’intervenció Integral de Prevenció, Atenció, Rehabilitació, Capacitació i integració Sociolaboral i Cultural a la Comunitat ï amb la Comunitat».

Com deia Sigmund Freud: «He sigut una persona afortunada a la vida, res m’ha resultat senzill» i així han passat per ARAPDIS durant aquests trenta-un anys, més de 5000 usuaris, dels quals 627 persones amb un contracte de treball als CET’s (Centres Especials de Treball), juntament amb les seves famílies i el seu entorn persones afectades per diferents problemes severs de Salut Mental i dèficit Psicosocials.

Com també deia Albert Einstein: «No es pot esperar que fent sempre el mateix obtinguem millors resultats, sinó que hem de crear nous projectes per cercar nous reptes».

El dia en què la societat entengui, que la «igualtat en la Diversitat de la funció mental i personal, és un signe de riquesa i creixement, podrem afirmar que l’Estigma esta superat.

Per acabar, i això si que ho diem nosaltres per tancar aquest pròleg: El que ens queda no és només el que hàgim pogut fer nosaltres, sinó tot el que els altres puguin aprendre ï desenvolupar sobre les limitacions del nostre passat, les dificultats del present cap a un futur millor i de mes -Igualtat en la Diversitat».

Dr. Ramon BLASI l RAS
Fundador i  President ARAPDIS